30 de mayo de 2013
18 de marzo de 2013
l'hora de la Terra
L'Hora del Planeta o L'hora de la Terra és un esdeveniment internacional que se celebra l'últim dissabte de març de cada any i consisteix en una apagada elèctrica voluntària, en el qual es demana a llars i empreses que apaguin els llums i altres aparells elèctrics durant una hora.
No hi ha dubte: el món s'enfronta a alguns dels reptes ambientals més crítics de la seva història. Això pot fer que el viatge cap a un futur sostenible sembli difícil d'imaginar, però està lluny de ser impossible. Canviar aquestes dimensions depend de nosaltres. Es necessita a cadascú de nosaltres. Junts, les nostres accions individuals se sumen per fer una diferència col.lectiva.
De fet, el canvi ja està en marxa
L'hora de la Terra és un moviment global per crear consciencia del planeta. Al nostre país podem fer petites accions tambe, per nosaltres i per nostres fills. El dia 23 tancarem la llum per una hora. des de les 20:30 a les 21:30
Amb aquest esdeveniment es pretén conscienciar la societat sobre la necessitat d'adoptar mesures contra el canvi climàtic antropogènic i les emissions contaminants, així com estalviar energia i disminuir la contaminació lumínica. Segons els organitzadors de l'esdeveniment internacional, apagar o reduir l'energia en negocis, cases, i altres llocs, resultarà en la baixa de les emissions de CO2. La primera Hora del Planeta es va celebrar en aquesta mateixa ciutat el 31 de març de 2007, entre les 19:30 i les 20:30. L'estalvi d'energia a Sydney durant aquesta hora es va estimar entre el 2,1% i 10,2%, amb la participació d'aproximadament 2,2 milions de australians. El 2011, es va dur a terme a 5,251 ciutats en 135 països i territoris en tots els continents.
18 de febrero de 2013
Pau Gallardo: Aquest és el llibre d'en Pau Garcia-Milà i jo m'el...
Pau Gallardo: Aquest és el llibre d'en Pau Garcia-Milà i jo m'el...: Aquest és el llibre d'en Pau Garcia-Milà i jo m'el vaig llegir aquesta entrada serà com un petit breu resum per que sincerament és un...
29 de octubre de 2012
John Bruton: NAPLES
John Bruton: NAPLES: I have just spent an enjoyable day and a half in Naples, capital of the Italian south It is a beautifully situated city, near Pompeii ...
7 de agosto de 2012
Lèmmings i el futur
Fa molt de temps que tinc un neguit dins del meu cor. Tot va començar amb la historia dels Lèmmings, uns petits rosegadors que semblen ratolins molt petitets, que viuen al nord, a on fa molt fred i els arbres no creixen gaire. La historia va de que arriba un moment en la vida en que aquest animalets caminen en direcció recte i si troben amb un riu o un penya-segat continuen i per tenir un tràgic destí col·lectiu. Veritat o mite, aquest instint que no els deixa canviar de rumb, encara que vegin que no van be per aquest camí em fa pensar en nosaltres, en el humans.
A vegades penso que potser la nostra especie fa lo mateix, sabem que les coses no es fan be, i que la nostra terra no pot aguantar mes. Sabem que tots i cadascú de nosaltres porta la nostra especie cap a aquest penya-segat. I no fem res.
Fa uns dies a Xile no vaig poder fer servir el cotxe, hi havia una emergència ambiental i els cotxes catalítics, els hi prohibeix circular, es veu que el meu també ho era. Aquell dia la família va sortir però en transport public, metro i tren. Estava molt conscienciat desprès de participar en el Fòrum de sostenibilitat que s;havia parlar de com podem fer petits canvis per ajudar a frenar el deteriorament del nostre planeta.
No explicaré la quantitat de cotxes que no van fer cas de aquesta alerta o de que aixo sembla un mesura poc efectiva, els 40% dels no catalítics tenen dos dies laborals que no poden circular, per tant hi ha mes catalítics, que contaminen menys, però ho fan. Tampoc de les mesures de re-forestacio dels voltants de Santiago, que per primera vegada es farà aquest any.
Davant de tot això em va venir el record dels lèmmings, que com nosaltres, veiem el destí i no fem res. Tothom pot fer quelcom pel nostre planeta, per molt petit que sigui, lo primer es prendre consciencia que aquesta terra la deixarem al nostre fills i nets i que hauríem de mirar de com mínim, deixar de caminar cap el penya-segat
29 de noviembre de 2010
Alvaro Uribe
This photograh was taken a few days ago in Panama. Alvaro Uribe was quesioned about some issues about relationship between Colombia & Panama, but he was brilliant to avoid possible problem and taking the matter with the necessary diplomatic touch. He is brilliant.
1 de julio de 2010
25 de enero de 2010
11 de enero de 2010
5 de enero de 2010
Suscribirse a:
Entradas (Atom)